10 coses que el NYT admet que no fa prou bé en la batalla digital

The New York Times  és una fàbrica de notícies que busca l’excel·lència constantment. Una organització amb un compromís extraordinari amb la seva ciutat i la societat nord-americana. Un diari en majúscules.

La transició digital dels diaris, crec, acaba d’entrar en una tercera fase.

Primera fase

La digitalització. El Times neix a internet el 1996.

Segona fase

La redacció integrada; els periodistes de paper deixen d’escriure només per al paper i transformen les seves rutines de producció. S’imposa el web first. La redacció integrada del Times és del 2005, i la nova redacció integrada en el nou edifici, del 2007.

Tercera fase

Els diaris deixen de pensar ‘en paper’. Ja no centren esforços a adaptar a web els continguts impresos. Generen continguts pensats específicament per a la nova manera que el públic té de consumir les notícies. És l’etapa més revolucionària perquè vol dir repensar-ho tot. La transformació és conseqüència de l’esclat de les xarxes socials i del consum via mòbil. El lector ja no va al quiosc (a la ‘homepage’) a buscar la seva capçalera. El lector és extremadament infidel i llegeix tot allò que li arribi i li interessi. Només ha de clicar.

The HuffPost o Buzzfeed han estat extraordinàriament influents en l’evolució digital dels diaris. Però fins ara han estat mitjans sense manies: continguts sovint lleugers, sense cap compromís amb el periodisme ni en la societat. El que impulsa diaris com The New York Times a moure’s ràpid cap a aquesta tercera fase de producció digital de notícies són els nous mitjans nadius de qualitat que estan sortint com bolets, alguns liderats per periodistes sorgits de les pròpies redaccions, com el brillant Nate Silver, que dirigeix el FiveThirtyEight (en vaig parlar aquí).

Innovation

L’informe

The Full New York Times Innovation Report

En aquest context cal entendre l’impactant document intern sobre l’estratègia digital de The New York Times que s’ha filtrat aquesta setmana, en ple terrabastall per la destitució fulminant de la seva directora Jill Abramson. Un informe de 96 pàgines que un equip de deu periodistes del diari han fet durant mig any, dirigits per Arthur Gregg Sulzberger, fill de l’editor Arthur Sulzberger Jr. Els responsables de l’informe han parlat amb més de 300 persones dins i fora de la redacció i han visitat 50 empreses de mitjans. Conclouen que el diari no està fent prou bé la transició digital. És un document de treball intern –on s’hi esbomben alguns draps bruts– i per això té tant de valor.

Els responsables de l’informe han parlat amb més de 300 persones dins i fora de la redacció i han visitat 50 empreses de mitjans

Joshua Benton, del Nieman Lab, creu que és un dels documents més rellevants de la transició digital actual.  Aquí podeu llegir l’extens resum que en fa. També en fa un resum Eduardo Suárez a #nohacefaltapapel. Aquests són els 10 punts principals.

Cultura digital

intel130826_nyt_newsroom_560Tot i ser un diari centenari que ha sabut adaptar-se com ningú a l’era digital, l’informe troba que la redacció encara no ha fet prou el canvi de xip. Els redactors viuen massa obsessionats pel paper, per signar a la primera plana. “Sempre ens hem preocupat per l’impacte i l’abast del nostre treball, però no hem fet prou per desxifrar el codi de l’era digital”, diu l’informe. És sorprenent veure com, en una organització tan gran, la portada digital (amb milions de visites) queda sovint en mans d’un sol periodista [us recomano que llegiu aquest capítol del llibre de Nikki Usher ‘Making News at The New York Times’, versió online].

El valor de la primera plana

visitantshomepageLa pàgina principal del diari està perdent visites (passa a tot arreu) per la irrupció dels mòbils i les xarxes socials (en vaig parlar aquí). Només un terç dels seus lectors la visiten.

audiencianytcompetidorsNYT

L’informe mostra preocupació per l’estancament de l’audiència del Times, en comparació amb alguns competidors, com el HuffPost, BuzzFeed o el Wall Street Journal.

Ja no n’hi ha prou en publicar

mobile-phoneNo n’hi ha prou en penjar una notícia. S’ha d’adaptar al mòbil, posicionar-la als buscadors i promoure-la a les xarxes socials. S’ha de “conversar” amb els lectors per crear comunitat.

[quote_box_center]“How can we make our service journalism more useful on mobile devices? What are the best practices in audience development? How are others using email to reach readers? How do we balance personalization with our editors’ news judgment? How can we mine our archive to better serve readers?”[/quote_box_center]

Diu Janine Gibson, que durant anys ha dirigit la versió americana de The Guardian:

[quote_box_center]”The hardest part for me has been the realization that you don’t automatically get an audience. For someone with a print background, you’re accustomed to the fact that if it makes the editor’s cut — gets into the paper — you’re going to find an audience. It’s entirely the other way around as a digital journalist. The realization that you have to go find your audience — they’re not going to just come and read it — has been transformative”.[/quote_box_center]

La ja exdirectora Jill Abramson va intentar fitxar Gibson per ser la seva segona, però li va donar carbasses (és un dels motius pels quals es diu que es va enfrontar amb el que ja és el seu successor, Dean Buquet).

Els tuits: arribar al lector

Captura de pantalla 2015-02-12 a les 9.35.57 PMSorprenentment, una de les grans històries multimèdia del diari, Invisible Child (que ha influenciat l’ARA, per exemple, per crear reportatges com aquest) va passar desapercebuda a la redacció. Ningú va avisar el departament de màrqueting i el periodista encarregat no la va tuitejar fins dos dies després de la publicació del reportatge. Menys del 10% del trànsit del diari prové de les xarxes socials, comparat amb el 60% de BuzzFeed. L’informe es fixa en ProPublica, “baluard dels vells valors del periodisme”. Cada periodista proposa 5 possibles tuits un cop té enllestida la història i els editors es reuneixen per decidir l’estratègia de cada gran tema a les xarxes socials.

Menys miraments

Captura de pantalla 2015-02-12 a les 9.36.46 PMEl Times ha d’estar disposat a “experimentar” i assajar noves maneres d’arribar als lectors. Hem de lluitar contra els nostres impulsos perfeccionistes”, diu el document, i provar noves estratègies “menys polides”. Com a exemple posa un recull dels millors obituaris del Times del 2013 que un redactor del diari va publicar al seu perfil de Flipboard. Per què no ho va fer el Times?, es pregunta el document.

Els tags

New-York-Times-9-11-front-page-blurb-jpgInternet no és més que una gran base de dades. Qui les tingui més ben ordenades té un gran avantatge perquè les podrà tractar millor i treure-n’hi millor partit. L’informe denuncia que al diari els va costar 7 anys posar el tag ‘11 de setembre’ a totes les històries relacionades amb els atemptats. Les receptes de cuina no estan indexades per ingredients ni temps de cocció. Altres mitjans com The Washington Post o Circa els estan passant la mà per la cara.

L’arxiu

Wicked-1-_(2)Un altre dels reptes és treure més suc a l’arxiu i als continguts que no caduquen durant un temps. L’informe posa com a exemple un lector que volia llegir una crítica de l’estrena del musical Wicked i no la trobava. Proposen treure més sortida a les crítiques de llibres, teatre, o exposicions, un mercat que “encara no està saturat”. Continguts amb valor afegit que un cop fets no cal actualitzar i segueixen sent vàlids. L’arxiu del Times té 14,7 milions d’articles des del 1851.

Més plantilles i menys glamour

jill-abramsonL’informe celebra treballs excel·lents i de gran impacte com l’Snowfall (en vaig parlar aquí) però també fa notar que centren massa esforços a productes únics i poc temps a fer plantilles per poder replicar productes menys glamorosos. “Subestimem enormement la replicabilitat”, diu el text. I posa com a exemple el model de plantilles que ha creat Vox per explicar l’actualitat (en vaig parlar aquí).

Experimentació

hanerbackpack_0-300x171L’informe reclama al diari que estimuli l’experimentació dels seus treballadors i posa com a model el fotògraf Josh Haner, que es va fabricar ell solet una motxilla especial per guanyar temps i poder enviar les seves fotos automàticament a la redacció.

Trencar ‘el mur’ redacció-administració

NewsroomUn cap de secció admet que la redacció “ha abdicat” a l’hora de definir estratègies, i que els periodistes “s’arrosseguen” com poden darrere el departament comercial, que va “al galop”. L’informe diu que la redacció ha de tenir accés a les dades per saber quines històries tenen més interès per al lector, tot i que admet que hi ha recels entre els periodistes, que no volen que la seva feina estigui condicionada pels clicks. Recomana crear un equip d’estratègia digital a la redacció format per periodistes, dissenyadors, programadors, estadístics i experts en tecnologia, i troba clau millorar la coordinació amb el departament d’Experiència del Lector (R+D, producte, tecnologia, analítica i disseny). “El primer pas” per millorar la coordinació i implicar els líders editorials en les decisions tecnològiques –diu el document– hauria de ser “una empenta deliberada” per abandonar “les nostres metàfores preferides”: ‘el mur’ i ‘Església i Estat’. Si “es fa bé”, la col·laboració entre la part administrativa i periodística del diari, “no ha de suposar cap amenaça a la independència periodística”, conclou el document.


L’informe està elaborat durant l’etapa Jill Abramson. No és massa bel·ligerant amb ella, tot i que s’ha apuntat que un dels motius de la seva destitució podria ser la poca empenta en el model digital. No sembla una casualitat que el document sencer (s’havia filtrat fa uns dies un resum) aparegui just quan s’anuncia el seu cessament. En aquest article del Nieman Lab podeu veure un resum del que s’ha publicat els últims dies sobre l’acomiadament fulminant. Encara no hi ha cap versió oficial, més enllà del “problema en la gestió de la redacció” que va anunciar l’editor Arthur Sulzberger Jr.

New Comment