#apeudemesa: va ser fiable el recompte col·laboratiu del 25-M?
La multipantalla
Una nit electoral és una ocasió perfecta per viure una experiència multipantalla. Un estudi de Google del 2012 constata que quan mirem la televisió gran part del temps el passem amb el mòbil a les mans.
Mirar un programa de tele i seguir el que s’hi diu a Twitter pot ser molt més divertit (#elconvidat, #SALUDoEUROS, #kilianTV3, #eurovision). La multipantalla s’imposa. I cal tenir-ho en compte.
La multipantalla ens va deixar aquest 25-M tres hores surrealistes de recompte electoral per l’estranya decisió del Parlament Europeu de congelar els resultats fins que Itàlia tanqués els col·legis.
Cruanyes i Cuní davant l’apagada
A TV3, Toni Cruanyes va adreçar-se molt seriós als espectadors i va dir que Twitter donava dades que no eren oficials. I que ells només les donarien si podien verificar la seva fiabilitat. Quan deia ‘Twitter’ –i ho va dir diverses vegades– ho deia amb un to greu com si parlés d’una cosa dolenta.
En realitat, gran part de les dades eren resultats de meses o de pobles petits tuitejats sovint per apoderats o interventors. Twitter era un no parar gràcies a l’etiqueta #apeudemesa, creada pel politòleg Roger Buch conjuntament amb Javier del Campo.
ATENCIO proposem #apeudemesa per donar dades de les taules on sou. RT!
— Roger Buch (@Rogerbuch) May 25, 2014
I aquí és on va entrar en joc tot el poder de la multipantalla. La televisió i Twitter van jugar cada un el seu paper. És obvi que una tele pública no pot fer-se ressò de resultats no oficials. Però res no impedeix que els ciutadans s’organitzin i muntin un sistema col·laboratiu de recollida de dades. Josep Cuní ho va fer millor que Cruanyes. Va demanar als espectadors que els enviessin resultats mencionant 8TV a Twitter. La televisió passava els tuits sobreimpressionats sense fer-se’ls seus. L’usuari de Twitter és prou hàbil –o hauria de ser-ho– com per diferenciar el que és una font periodística d’una ciutadana.
Test a #apeudemesa
El 2005, un estudi de Nature va comparar 42 articles de l’Enciclopèdia Britànica i la Wikipedia. Va detectar 123 errors o omissions als articles de la Britànica i 162 a la versió anglesa de la Wikipedia. L’enciclopèdia col·laborativa va superar el test.
Fem la prova amb l’#apeudemesa? Quin grau de fiabilitat va tenir la recollida de dades col·laborativa?
He agafat a l’atzar els tuits amb els resultats de 10 municipis. I els he comparat amb la captura de les dades oficials.
1. Vilanova del Camí (Anoia)
ENCERTS: Les sigles dels tres més votats
ERRORS: Tot el recompte és erroni (és probable que correspongui a una mesa concreta)
#apeudemesa Vilanova del camí ERC 2a força política a Vilanova del Camí. PSC 843 ERC 473 PP 335 ICV 305 C,S 256 CIU 256 UPD 91
— J. A. Castells t305 (@josepandreu)
2. Anglès (La Selva)
ENCERTS: Tot menys el recompte d’ICV
ERRORS: El nombre de vots d’ICV (12 més)
#Apeudemesa DEFINITIUS ANGLES VOTS= 1775 (47%) ERC= 730 CIU= 605 ICV= 112 TOTAL VOT SOBIRANISTA = 1447 (81,5%) PSC-PSOE= 100 PP= 64
— Josep Casadellà (@jcasadella57)
3. Vall de Boí (Alta RIbagorça)
ENCERTS: Tot el recompte menys Podemos
ERRORS: Es deixa els vots de Podemos
Vall de Boí: ERC162 CiU 105 ICV 33 PSC 12 PP 3 #apeudemesa
— lluis badia (@lluisbad)
4. Dosrius (Maresme)
ENCERTS: L’ordre dels partits és correcte, els percentatges no
ERRORS: Els percentatges (és probable que corresponguin a una sola mesa)
#apeudemesa Dosrius ERC 27%, CiU 24%, PSC 13%, IC 11%, PP 10%, Cs 6%, Podemos 6%
— M.Àngels Jubany (@mangelsjubany)
5. La Selva del Camp (Baix Camp)
ENCERTS: Tot menys els vots d’ICV
ERRORS: Els vots d’ICV són incorrectes
En principi, a la Selva del Camp: ERC (639) CiU (610) PSC (295) ICV (254) PP (109) C’s (74) #apeudemesa #EP2014
— Pol Masdeu (@pmasca)
6. Begues (Baix Llobregat)
ENCERTS: El recompte de vots, menys el PSC
ERRORS: Es deixa el resultat del PSC. Els percentatges no són bons
Resultats #Begues #apeudemesa ERC 785 30,48% CiU 655 25,43% ICV 252 9,78% PP 176 6,83%
— Nacho Gallego (@nachogallegom)
7. Vilafranca de Bonany (Mallorca)
ENCERTS: Tot correcte
ERRORS: Cap
Vilafranca (Mallorca): PP 281 ERC 218 PSOE 116 PODEMOS 61 EU 33 EQUO19 UPYD 18 BILDU 14 PACMA 8 ESCONS EN BLANC 8”#apeudemesa
— Ferran Montardit (@FerranMontardit)
8. Calella (Maresme)
ENCERTS: Tot correcte menys els vots de Ciutadans
ERRORS: Els vots de Ciutadans (3 de diferència)
A Calella ERC 1861 CiU 1729 PSC 631 PP 544 Cs 244 #apeudemesa
— Joaquim Mallorquí (@Quimus67)
9. Bràfim (Alt Camp)
ENCERTS: Tot correcte
ERRORS: Cap
Bràfim (Alt Camp)ERC 106, CIU 88, ICV 14, PP 31, PSC 19, C’s 9, UPD 5, PACMA 5, blanc 7, NUL 6, RED 1, VOX 1 #apeudemesa
— Heura Musa #SíSí (@HeuraMusa)
10. Sant Celoni (Vallès Oriental)
ENCERTS: Tot correcte
ERRORS: Cap
@piulitica SantCeloni CIU 1880 (30.7%) ERC 1752 (28,6%) PSC 771 (12,6%) ICV 529 (8,6%) PP 372 (6,1%) Tot. 6173 (49,4%) #apeudemesa #elerac1
— Stornell #SI² V (@Estornino_C)
En resum: Dels 10 tuits analitzats, només 3 són rigorosos. La resta donen una informació força precisa del que va passar el 25-M, però contenen errades.
Com explicava fa uns dies l’ARA, hi va haver errors més importants.
Ep, Esquerra segona força a Maó.
— Eduard Voltas (@eduardvoltas)
@eduardvoltas era fals a Maó ERc és 6ena força http://t.co/Qtc6lgx6Tf
— Pau Obrador (@pauobrador)
A la pràctica, la decisió de Brussel·les de congelar la difusió de l’escrutini va provocar desinformació i va deixar en mans del periodisme ciutadà la difusió de les dades dels col·legis electorals.
Tot i els errors, la suma de tots els tuits –descomptant que els electors exultants d’ERC podien tenir més fal·lera a tuitejar les victòries– va donar una visió força clara del que acabaria passant: victòria d’ERC, patacada del PSC, CiU aguantant i esclat de Podemos. [Resum de piulades en aquest Storify de Vicky Miró].
El poder de Twitter és immens perquè és el poder de la gent. Els que el temen són els mateixos que volen un món controlat per uns pocs. Un món unipantalla i bipartidista, com el que aquest 25-M ha començat a esberlar-se a Espanya. Llegiu la columna que va escriure Carles Capdevila en ple debat sobre el control del món 2.0. El nou món és multipartidista i multipantalla. És més plural.