#apeudemesa: va ser fiable el recompte col·laboratiu del 25-M?

La multipantalla

Una nit electoral és una ocasió perfecta per viure una experiència multipantalla. Un estudi de Google del 2012 constata que quan mirem la televisió gran part del temps el passem amb el mòbil a les mans.

Mirar un programa de tele i seguir el que s’hi diu a Twitter pot ser molt més divertit (#elconvidat, #SALUDoEUROS, #kilianTV3, #eurovision). La multipantalla s’imposa. I cal tenir-ho en compte.

La multipantalla ens va deixar aquest 25-M tres hores surrealistes de recompte electoral per l’estranya decisió del Parlament Europeu de congelar els resultats fins que Itàlia tanqués els col·legis.

Cruanyes i Cuní davant l’apagada

A TV3, Toni Cruanyes va adreçar-se molt seriós als espectadors i va dir que Twitter donava dades que no eren oficials. I que ells només les donarien si podien verificar la seva fiabilitat. Quan deia ‘Twitter’ –i ho va dir diverses vegades– ho deia amb un to greu com si parlés d’una cosa dolenta.

En realitat, gran part de les dades eren resultats de meses o de pobles petits tuitejats sovint per apoderats o interventors. Twitter era un no parar gràcies a l’etiqueta #apeudemesa, creada pel politòleg Roger Buch conjuntament amb Javier del Campo.

I aquí és on va entrar en joc tot el poder de la multipantalla. La televisió i Twitter van jugar cada un el seu paper. És obvi que una tele pública no pot fer-se ressò de resultats no oficials. Però res no impedeix que els ciutadans s’organitzin i muntin un sistema col·laboratiu de recollida de dades. Josep Cuní ho va fer millor que Cruanyes. Va demanar als espectadors que els enviessin resultats mencionant 8TV a Twitter. La televisió passava els tuits sobreimpressionats sense fer-se’ls seus. L’usuari de Twitter és prou hàbil –o hauria de ser-ho– com per diferenciar el que és una font periodística d’una ciutadana.

Test a #apeudemesa

El 2005, un estudi de Nature va comparar 42 articles de l’Enciclopèdia Britànica i la Wikipedia. Va detectar 123 errors o omissions als articles de la Britànica i 162 a la versió anglesa de la Wikipedia. L’enciclopèdia col·laborativa va superar el test.

Fem la prova amb l’#apeudemesa? Quin grau de fiabilitat va tenir la recollida de dades col·laborativa?

He agafat a l’atzar els tuits amb els resultats de 10 municipis. I els he comparat amb la captura de les dades oficials.

1. Vilanova del Camí (Anoia)

ENCERTS: Les sigles dels tres més votats

ERRORS: Tot el recompte és erroni (és probable que correspongui a una mesa concreta)

image

2. Anglès (La Selva)

ENCERTS: Tot menys el recompte d’ICV

ERRORS: El nombre de vots d’ICV (12 més)

image

3. Vall de Boí (Alta RIbagorça)

ENCERTS: Tot el recompte menys Podemos

ERRORS: Es deixa els vots de Podemos

image

4. Dosrius (Maresme)

ENCERTS: L’ordre dels partits és correcte, els percentatges no

ERRORS: Els percentatges (és probable que corresponguin a una sola mesa)

image

5. La Selva del Camp (Baix Camp)

ENCERTS: Tot menys els vots d’ICV

ERRORS: Els vots d’ICV són incorrectes

image

6. Begues (Baix Llobregat)

ENCERTS: El recompte de vots, menys el PSC

ERRORS: Es deixa el resultat del PSC. Els percentatges no són bons

image

7. Vilafranca de Bonany (Mallorca)

ENCERTS: Tot correcte

ERRORS: Cap

image

8. Calella (Maresme)

ENCERTS: Tot correcte menys els vots de Ciutadans

ERRORS: Els vots de Ciutadans (3 de diferència)

image

9. Bràfim (Alt Camp)

ENCERTS: Tot correcte

ERRORS: Cap

image

10. Sant Celoni (Vallès Oriental)

ENCERTS: Tot correcte

ERRORS: Cap

image

En resum: Dels 10 tuits analitzats, només 3 són rigorosos. La resta donen una informació força precisa del que va passar el 25-M, però contenen errades.

Com explicava fa uns dies l’ARA, hi va haver errors més importants.

A la pràctica, la decisió de Brussel·les de congelar la difusió de l’escrutini va provocar desinformació i va deixar en mans del periodisme ciutadà la difusió de les dades dels col·legis electorals.

Tot i els errors, la suma de tots els tuits –descomptant que els electors exultants d’ERC podien tenir més fal·lera a tuitejar les victòries– va donar una visió força clara del que acabaria passant: victòria d’ERC, patacada del PSC, CiU aguantant i esclat de Podemos. [Resum de piulades en aquest Storify de Vicky Miró].

El poder de Twitter és immens perquè és el poder de la gent. Els que el temen són els mateixos que volen un món controlat per uns pocs. Un món unipantalla i bipartidista, com el que aquest 25-M ha començat a esberlar-se a Espanya. Llegiu la columna que va escriure Carles Capdevila en ple debat sobre el control del món 2.0. El nou món és multipartidista i multipantalla. És més plural.

New Comment