Les noves regles de joc

Les noves regles de joc

Algú s’imagina que la Wikipèdia, cada vegada que es produís un fet nou sobre Síria –posem per cas–, creés un article diferent? Això és el que està passant amb les notícies.

(més…)


La connectivitat permanent

La connectivitat permanent

Del paper al digital. Del quiosc a les xarxes socials. De les grans capçaleres a l’era de l’autocomunicació de masses. De l’ordinador al mòbil. La connectivitat permanent.

(més…)


Ets el que mesures

Ets el que mesures

Som lectors i som audiència. La diferència entre el lector de paper i el lector digital és que del segon ho podem saber gairebé tot. Quines notícies llegeix, si les llegeix de dalt a baix o les deixa a mitges, si li ha agradat tant que les comparteix a les xarxes socials o per correu electrònic…

(més…)

8 lleis que no hem d’oblidar del periodisme de sempre

8 lleis que no hem d’oblidar del periodisme de sempre

El periodista digital del futur serà periodista i prou. Perquè tot serà digital.

En un post anterior vaig recollir 30 consells que podíem copiar de la ràdio per escriure millor. Avui recullo 8 normes que els periodistes digitals no podem oblidar del periodisme de sempre. Les he adaptat del manual d’estil d’El País (a sota en poso els fragments literals).

(més…)

Per a escèptics amb els comentaris: el cas de l’entrevista a La Central

Per a escèptics amb els comentaris: el cas de l’entrevista a La Central

Un exemple de com els comentaris moderats al peu d’un article poden obrir un debat interessant. Hi ha dues formes de llegir l’entrevista que Jot Down fa a Marta Ramoneda, una dels responsables de les llibreries La Central: llegir només l’entrevista o llegir l’entrevista i també els comentaris dels lectors (una part d’extreballadors de la llibreria).

(més…)

Periodisme urgent per a mòbils: 30 consells copiats de la ràdio

Periodisme urgent per a mòbils: 30 consells copiats de la ràdio

Molts periodistes tenim l’habilitat de complicar-nos la vida i complicar-la als nostres lectors. He fet de periodista d’educació alguns anys i he vist que els millors cronistes del ram eviten tan com poden les paraules que fan servir els professors (línies, currículum, ratio…). Ens endinsem tant en els móns de les nostres fonts que copiem el seu argot. No escrivim ni per a tècnics ni buròcrates, el periodista escriu per al lector. I ens hem d’imaginar que aquest lector és algú que en sap una mica de tot, però que no domina res en profunditat.

(més…)