All posts by Isaac Salvatierra

About the author

Notícies al mòbil: coses que els periodistes digitals podem aprendre de la ràdio

L’oient sent paraules. De vegades les escolta, però nomes de vegades. És per això que els periodistes de ràdio han hagut de depurar tant la tècnica per escriure com si parlessin, i com si parlessin per a gent que no està escoltant.

Els textos de ràdio han de ser clars i directes. Han d’anar al gra. Estalviar paraules: el que es pot dir en 5 paraules, no cal dir-ho en 10. I les idees han d’estar ben estructurades. No compliquem la vida a la gent, que prou feina té. Textos planers, concisos, fluids. Fàcilment comprensibles.

Continua llegint…

La Local: les notícies del poble al mòbil (ens agrada complicar-nos la vida)

A Tiana vam crear l’any passat amb el periodista Marc Ustrell una redacció digital amb tota l’ambició d’un gran mitjà i un mini pressupost ajustat als temps de crisi. És un mitjà públic, que penja de l’antiga Ràdio Tiana. Pensat per llegir i escoltar; des del mòbil, la tauleta o l’ordinador.

Continua llegint…

Així vam crear el test dialectal de l’Ara.cat

tumblr_inline_n9f7rwC3ep1s4f3i6

Mai saps del cert si un projecte funcionarà o no, però en el cas del test dialectal que fa uns dies vam estrenar a l’Ara.cat teníem un precedent: el dialect quiz del New York Times, la història més vista del diari nord-americà el 2013. Tenint en compte com ens agrada als catalans jugar amb la nostra llengua, intuíem moltes visites.

Continua llegint…

Els periodistes i la gent normal

[quote_box_center]

43. I per últim: al nostre periodisme també li cal independitzar-se. Que els valents deixin de ser els marginats.

— Jordi Graupera (@JordiGraupera)

July 28, 2014

[/quote_box_center]

Jordi Graupera feia aquesta reflexió per tancar la tirallonga de tuits amb què va analitzar el cas Pujol: “Al nostre periodisme també li cal independitzar-se. Que els valents deixin de ser els marginats”.

image

El periodista Rocco Steinhauser lamenta en aquest post al Facebook el tractament que el TN Vespre va fer divendres passat sobre el cas Pujol.

Continua llegint…

Periodisme local, periodisme de primera

Mai com ara els periodistes hem tingut la tecnologia tant a l’abast per publicar notícies (textos, vídeos i àudios) des de qualsevol lloc a uns costos assequibles. Mai com ara hem tingut les xarxes per arribar al moment a la nostra audiència. I, tanmateix, a molts pobles i ciutats encara no hem estat prou capaços d’engegar projectes valents que desafiïn la crisi i informin del que hi passa amb independència dels interessos del poder polític local.

Continua llegint…

La lliçó de Kodak

tumblr_inline_n7hi9f11Uq1s4f3i6Kodak era sinònim de fotografia. La referència del sector: qualitat, prestigi, lideratge i experiència. Fins que el 2012 es va declarar en bancarrota.

Què va passar? Doncs que va menystenir l’era digital. Kodak va inventar la primera càmera digital l’any 1975 però va continuar apostant per les màquines amb els rodets tradicionals i va perdre el carro de la innovació.

[quote_left]”Era fotografia sense pel·lícula, de manera que la reacció de la direcció va ser: ‘Això és bonic, però no ho diguis a ningú” [via The New York Times][/quote_left]

Les companyies tradicionals es van riure de la velocitat d’obturació i de les imatges borroses de les primeres càmeres digitals. Les fotos no eren massa bones, però les càmeres digitals resolien millor les necessitats bàsiques de l’usuari: capturar i compartir moments. Era més fàcil i més barat fer una foto, descarregar-la a l’ordinador i enviar-la per correu electrònic.

La situació es va repetir anys després amb els telèfons mòbils. Les empreses digitals es burlaven de la mala qualitat de les fotos fetes amb el mòbil. Però l’usuari va preferir carregar menys pes i poder portar sempre una càmera al damunt. Quan les fotos del mòbil van ser prou bones, les càmeres digitals van començar a perdre vendes.

image

Una empresa centenària obvia els nous competidors perquè fabriquen productes de poca qualitat. Fins que els petits aconsegueixen uns estàndards prou bons amb uns costos menors i amb una tecnologia més eficient. Quan això passa, el sorpasso és imminent. Sovint irreversible.

Aquest fenomen es coneix com a disrupció digital i, dit pel mateix The New York Times, és la principal amenaça a la qual s’enfronten ara mateix els diaris tradicionals.

“La disrupció és un patró predictible en moltes indústries en el qual les empreses incipients aprofiten les noves tecnologies per oferir alternatives més barates i de qualitat inferior als productes que ofereixen les companyies tradicionals. Avui en dia, un grup de ‘startups’ esperen ‘pertorbar’ la nostra indústria atacant l’empresa més forta”. –The New York Times Innovation Report
En el famós informe sobre innovació [aquí el resum que en vaig fer], els assessors del diari nord-americà posen el cas de Kodak com a exemple de com no s’han de fer les coses. Els tres gràfics de l’inici del post són de l’informe: en blau The New York Times; en vermell, els mitjans nadius digitals.

1. Els operadors tradicionals tracten la innovació com una sèrie de millores que es van aplicant. Se centren en la millora dels productes d’alta qualitat per mantenir el seu model de negoci. L’Snowfall seria una exemple d’innovació.

2. Els nous mitjans posen en marxa nous productes que, al principi, no semblen una amenaça. Són barats i de baixa qualitat. Per Buzzfeed, una innovació disruptiva pot ser l’eficient aposta per les xarxes socials.

3. Amb el temps, els disruptors milloren el seu producte, generalment mitjançant l’adaptació d’una nova tecnologia. El punt d’inflexió es produeix quan el producte esdevé prou bo per a la majoria dels clients. És llavors quan estan en disposició de créixer prenent quota de mercat als operadors tradicionals.
En el post anterior parlava dels vells i els nous diaris. Posava l’exemple del director de La Vanguardia renegant públicament de Twitter mentre el d’El Periódico l’utilitzava per avançar exclusives. Màrius Carol només ha fet 4 tuits des del seu compte. Dean Baquet, el nou director de The New York Times, n’ha fet 2 (i té més de 10.000 seguidors) [L’AJR en va fer mofa].

image

image

Buzzfeed i The Huff Post, models basats en notícies lleugeres i clics fàcils, han aconseguit prou visites i el negoci és prou rendible com per anar apostant per continguts de més qualitat –més cars de produir–. VoxQuartz, Politico o Fivethirtyeight estan començant a sumar grans audiències amb redaccions molt petites, però molt més àgils i amb molta capacitat per crear nous formats.

Gumersindo Lafuente: “Els dinosaures s’extingeixen. Els animals grans, pesats, de moviments lents, no són capaços d’adaptar-se als canvis radicals. Sobreviuen els esquirols; àgils, petits, que s’adapten més fàcilment, que es poden desplaçar d’un lloc a l’altre en situacions de crisi, que necessiten poca energia per sobreviure”

Aquest és el risc. El dia que el Huff creï continguts prou bons per al lector del The New York Times, la Dama Grisa estarà morta. Com Kodak.

Isaac Salvatierra | 25 de juny de 2014

Els vells diaris abdiquen, visca els nous diaris

Eren les deu del matí i el director de La Vanguardia, Màrius Carol, a la tertúlia de RAC1, negava que el rei pogués abdicar aquell dilluns. “Ho dubto molt, té un acte avui a Barcelona”, va dir. Minuts després, el director d”El Periódico, Enric Hernández, feia aquest tuit, que tindria més de mil retuits.

Els oients de les tertúlies de RAC1 sabran que Carol sovint carrega contra Twitter perquè diu que escup rumors i insults de gent que no dóna la cara. Quin contrast: mentre el director de la capçalera centenària nega Twitter, el seu competidor l’aprofita per llançar exclusives.

Continua llegint…

Gestiona les alertes: trucs per ser el primer a tenir la notícia

Les xarxes socials, les edicions digitals, els canals d’informació continuada 24/7, els butlletins de ràdio… La immediatesa. Podem debatre si cal o no cal córrer tant. Si no és millor primar el rigor i la veracitat abans de prendre segons quins riscos a l’hora de publicar una informació que acaba d’arribar a la redacció. Però el que és clar és que com abans la tinguem aquesta informació, millor. I la tecnologia pot ser un gran aliat.

Continua llegint…