Ha nascut un nou periodisme. Els ingredients: estil directe, textos no massa llargs, obsessió per ser didàctics, obsessió per l’analítica –el periodisme de dades– i un coneixement profund de la potencialitat de la xarxa i dels hàbits de consum dels nous lectors de notícies. És el nou ‘explanatory journalism’. Notícies per a ‘dummies’ escrites per premis Pulitzer: rigoroses, molt ben documentades i amb uns enfocaments originals. Periodisme intel·ligent, amb els suports i les eines del segle XXI. I en un context d’enorme transformació del sector, on la marca personal del periodista guanya pes en detriment de les grans capçaleres.

Dos nous projectes estan sacsejant el periodisme digital. Entreu i mireu: Vox i FiveThirtyEight.

Vox l’impulsa Ezra Klein, un jove i brillant analista polític que ha deixat el prestigiós Wongblog de The Washington Post per engegar aquesta web de notícies amb context. A Vox els temes s’agrupen en fitxes didàctiques, com si fossin els resums que ens fèiem per estudiar la selectivitat. Vox és la fusió entre The New York Times i la Wikipedia.

image

FiveThirtyEight és periodisme de dades en estat pur. L’impulsa Nate Silver, famós pels seus mètodes de càlcul que l’han portat a clavar resultats electorals o de la lliga de beisbol.

És ‘slow journalism’? A l’hora de pensar i elaborar-lo, sí. A l’hora de consumir-lo, és fast food (però bo); està fet per entendre-ho tot en pocs minuts.

Caldrà esperar un temps per veure si el gènere té més recorregut. De moment, però, l’impacte ha estat important als EUA.

image

The New York Times ja ha presentat el seu propi format ‘explanatory’, la seva aposta per explicar l’actualitat de manera fàcil a partir de les dades. Es diu The UpShot. David Leonhardt explica que l’objectiu és “ajudar els lectors” a entendre les notícies amb un llenguatge “clar i proper”, similar al que faríem servir “per escriure a una amic”.

És necessari que els periodistes lluitem per fer-nos entendre i que explorem com més formats millor. Però, un dubte: a qui s’adrecen aquests productes? Al públic que necessita que li expliquin molt bé i fàcil la notícia? Doncs no està tan clar. Costa de creure que el gran públic –el ‘target’ Facebook– se senti atret pel nou format. Justament, perquè és un lector poc motivat en general per la informació dura i ja es conforma llegint els titulars de les portades dels digitals o del seu ‘timeline’ de Facebook. Més aviat, sembla que el destinatari acabarà sent justament el mateix lector informat de sempre, àvid de més notícies. Ho plantejo perquè un to massa didàctic pot molestar aquest lector. És com si una revista especialitzada adoptés un model Info K. La gràcia de ser didàctic és que no es noti. El lector, si s’adona que el tractes d’ignorant, s’incomoda. És el que, personalment, em passa alguns dies amb el nou TN Vespre.