Els periodistes i la gent normal

[quote_box_center]

43. I per últim: al nostre periodisme també li cal independitzar-se. Que els valents deixin de ser els marginats.

— Jordi Graupera (@JordiGraupera)

July 28, 2014

[/quote_box_center]

Jordi Graupera feia aquesta reflexió per tancar la tirallonga de tuits amb què va analitzar el cas Pujol: “Al nostre periodisme també li cal independitzar-se. Que els valents deixin de ser els marginats”.

image

El periodista Rocco Steinhauser lamenta en aquest post al Facebook el tractament que el TN Vespre va fer divendres passat sobre el cas Pujol.

Un sol vídeo d’un minut i mig i una pregunta molt discreta a Josep Rull, que el tenia al plató. Res més. Cap complement més. Entradetes grises i un sumari de titulars ridícul. Ramon Pellicer és com un robot i ja pot parlar de la fi del món o d’un partit d’hoquei patins que tot ho diu igual. La seva edició de divendres és negligent i aberrant. Potser va rebre pressions, però llavors s’hauria d’haver negat a signar l’informatiu, com va fer Carles Francino en alguna ocasió.

¿El procés de regeneració que viu Catalunya i Espanya i que està arrasant amb el model de governança que ha funcionat des de la Transició i amb els seus protagonistes també afectarà el periodisme? El moviment 15-M reclamava uns mitjans públics de qualitat, independents del poder polític. Hem avançat molt respecte fa quinze anys –la TV3 de Pujol no és la TV3 de Mas–, però encara hi ha molta feina a fer.

Canvia el nostre món i és probable que també canviïn les persones que l’expliquen. La cultura col·laborativa –que es va fent forta amb internet– comença a empeltar organitzacions de tota mena. Per sort, els lideratges seran més compartits, menys messiànics, que deia el conseller Santi Vila. Cal esperar que això, tard o d’hora, tingui un impacte en el periodisme.

Per exemple, a la ràdio. La Cadena Ser va dividir fa un parell d’anys els seu magazín matinal en dos. ¿Té sentit que les empreses de comunicació confiïn sis hores seguides de programació a una sola persona? Hem creat monstres mediàtics amb un poder sobredimensionat.

Canvis, per exemple, en els tertulians. ¿Té sentit que les mateixes cinquanta persones –algunes amb l’argumentari que envien els partits polítics ben après– circulin cada dia pels estudis de les ràdios i les televisions opinant de tots els temes possibles, sovint sense massa coneixement?

En aquest post vaig parlar del tractament que els diaris més lligats amb l”establishment’ van fer de l’abdicació del rei Joan Carles.

És l’hora de la gent normal. Sense els vicis i les ínfules del passat.

Què tenen Oriol Junqueras, Ada Colau o fins i tot Albert Rivera? Que semblen persones normals, no polítics. Què té Jordi Évole? Què sembla un ciutadà normal, no un periodista d’un programa de ‘prime time’ de tele.

New Comment