Les xarxes socials, les edicions digitals, els canals d’informació continuada 24/7, els butlletins de ràdio… La immediatesa. Podem debatre si cal o no cal córrer tant. Si no és millor primar el rigor i la veracitat abans de prendre segons quins riscos a l’hora de publicar una informació que acaba d’arribar a la redacció. Però el que és clar és que com abans la tinguem aquesta informació, millor. I la tecnologia pot ser un gran aliat.

Twitter

Les ràdios reben alertes dels teletips urgents. Programes informàtics com el Dalet TeamNews (el que fan servir RAC1 i Catalunya Ràdio) avisen amb un so de campaneta quan entra un teletip d’agència important perquè a ningú se li passi una última hora, sobretot si arriba a poc pel butlletí informatiu. Però això ja és vell. Sovint Twitter dóna la notícia molt abans. Aprofitem-nos-en, doncs. A banda de crear-nos llistes de les nostres fonts informatives, podem configurar les notificacions de l’app de Twitter i fer que la xarxa ens avisi al mòbil cada cop que piuli en Duran, la Zarzuela o el papa Francesc, per posar uns exemples. Si estem cobrint un incendi, ens interessarà saber al moment les actualitzacions que tuitegi el compte d’Emergències de la Generalitat. Si som un mitjà local del Maresme, potser ens caldrà seguir les incidències de la línia 1 de Rodalies (@rod1cat).

RSS

Un bon lector de RSS ens pot ajudar a rastrejar centenars de fonts informatives. En comptes de visitar pàgina per pàgina, rebem les actualitzacions a la nostra eina i ens estalviem temps. Feedly funciona molt bé (en vaig parlar aquí).

Alertes per mail

Molts llocs web –organismes, mitjans de comunicació– permeten subscriure’t al servei d’alertes per correu electrònic. És un complement a les desenes de convocatòries o notes de premsa que rebem cada dia els periodistes al nostre correu. També podem controlar l’activitat de les nostres fonts a xarxes com YouTube. Podem rebre un avís per mail cada cop que el canal que escollim publiqui un vídeo nou. Ha passat: els Manel van penjar un vídeoclip d’amagatotis a les dotze de la nit amb la intenció de llançar-lo a les deu del matí. Però, és clar, algú el va trobar abans.

Alertes de Google

Google Alertes és un servei molt pràctic i poc conegut. Podem predefinir cerques i fer que Google ens avisi per mail quan hi hagi un resultat nou. Això ens permetrà obtenir les notícies més recents sobre una persona o un esdeveniment concret. En aquest article Albert Cuesta explica alguns trucs per fer cerques avançades. Podem dir-li a Google, per exemple, que ens avisi cada cop que The New York Times parli de Catalunya. Si som addictes a l’egosurfing, Google també ens avisarà cada cop que algú parli de nosaltres.

Change Detection

RAC1 recentment va avançar un estudi del CEO senzillament perquè el centre d’estudis d’opinió ja l’havia penjat a la web i el van saber trobar. Hi ha una web màgica que es diu Change Detection i ens alerta quan una pàgina canvia. Només cal posar la url i el nostre correu i rebrem els avisos per mail. És útil per a blogs o pàgines que s’actualitzen poc.

Evidentment, tot això són eines automàtiques. La millor alerta, com sempre, és la que ens fa arribar directament, en privat, la nostra font. Per whatsapp, per telèfon o cara a cara, fent un cafè. Un periodista segueix sent les seves fonts.

image

Mention

En Jordi Trilla, sempre atent, afegeix una aplicació a la llista. Es diu Mention i, segons diu l’excap de comunicació d’Acció Social, “afina bastant”. Permet crear alertes en temps real –com Google Alerts– i seguir què es diu a la xarxa d’una web, un nom propi o qualsevol altra paraula clau. Busca a la web, Facabook, Twitter, vídeos, imatges, notícies, blogs, fòrums… Té versió gratis i una altra premium de pagament. També hi ha versió d’escriptori i versió per a app.