Del paper al digital. Del quiosc a les xarxes socials. De les grans capçaleres a l’era de l’autocomunicació de masses. De l’ordinador al mòbil. La connectivitat permanent.

La comunicació viu una revolució constant. Els canvis tecnològics, els consums mediàtics i les relacions interpersonals de la postmodenitat han posat en crisi els mitjans tradicionals. Des del model de negoci fins a les rutines de producció periodística.

3 revolucions que han canviat les nostres vides (i la que ja està venint):

1. Internet massiu de banda ampla


usinternet

Internet és: Global, hipertextual, immediat, actualitzable, multimèdia, multiplataforma, econòmic, sense limitacions d’espai, interactiu, col·laboratiu i democràtic. Des de finals dels anys 90 fins ara, la penetració d’internet i la banda ampla ha anat en augment, especialment als països desenvolupats.

Internet és el motor del que el professor Manuel Castells anomenta societat xarxa. Diu Castells a ‘Comunicació i poder’: “L’actual procés de globalització té el seu origen en factors econòmics, polítics i culturals. Però les forces que van impulsar la globalització només van poder desencadenar-se porquè tenien a la seva disposició la capacitat de connexió en xarxa global que proporcionen les tecnologies digitals de comunicació i els sistemes d’informació. De fet, és això el que diferencia en tamany, velocitat i complexitat l’actual procés de globalització d’altres formes de globalització en anteriors èpoques històriques”. “Amb la convergència entre internet i la comuncació sense fil i la difusió gradual d’una capacitat de banda ampla més gran, el poder de processament comunicatiu i informatiu d’internet es distribueix en tots els àmbits de la vida social, de la mateixa manera que la xarxa i el motor elèctrics distribuïen energia per a la societat industrial”.

2. El mòbil i la multipantalla

mobil

La principal prestació de la comunicació sense fils no és la mobilitat, sinó la connectivitat perpètua. L’eclosió del mòbil amb connexió a internet i d’aplicacions de missatgeria instantània com el Whatsapp han canviat per sempre els nostres hàbits.

Cada dia, 30.000 milions de missatges de text i 700 milions de fotografies circulen arreu del món a través del WhatsApp, l’aplicació que ha revolucionat la manera de comunicar-nos i que ha fet de la immediatesa el seu estendard. No és estrany que es consideri aquesta eina com una pròtesi o un apèndix del nostre propi cos, sense la qual molts no poden viure. Les xifres ho corroboren: ens passem una mitjana de 195 minuts a la setmana comunicant-nos a través del WhatsApp i al llarg del dia el revisem una mitjana aproximada de 23 vegades. Només un 28% de la població que l’utilitza no ho fa a diari. Al mes de setembre Whatsapp va superar els 900 milions d’usuaris actius, que l’utilitzen almenys un cop al mes, en tot el planeta. Article a l’ARA.

El núvol ens ho fa tot més fàcil i al llarg del dia passem d’una pantalla a una altra sense adonar-nos-en. 
Captura de pantalla 2015-11-23 a les 22.31.53

Captura de pantalla 2015-11-23 a les 22.32.14

Sovint, fins i tot, interactuem amb dues pantalles a l’hora. Un estudi de Google del 2012 constata que quan mirem la televisió gran part del temps el passem amb el mòbil a les mans.

Captura de pantalla 2015-11-23 a les 22.32.53

3. Les xarxes socials

Captura de pantalla 2015-10-20 a les 16.41.17

Diu el professor Manuel Castells a ‘Comunicació i poder’: “La divulgació d’internet, la comunicació sense fil, els mitjans digitals i tot un seguit d’eines de programari social han propiciat el desenvolupament de xarxes horitzontals de comunicació interactiva que connecten la dimensió local amb la global en un moment donat”.

Del pamflet al tuit

Com estendre una proclama? Durant anys no hi ha hagut més remei que imprimir textos curts i repartir-los a mà. Els pamflets ja van ser clau durant la revolució francesa i la revolució industrial. També van ser un important mitjà de comunicació antifranquista. Les octavetes cridant a la vaga de tramvies dels 50 o al boicot a ‘La Vanguardia’ pel cas Galinsoga no deixen de ser una versió impresa del que més endavant serien els ‘passa’l’ dels SMS i els WhatsApp.

19729728

Al principi ningú el trobava necessari, el mòbil. I els que en tenien eren uns esnobs. Però l’any 2006 va resultar que a Espanya ja hi havia més telèfons mòbils que persones. I van aparèixer els SMS. I el 13 de març de 2004 algú va enviar un missatge amb un “passa-ho” i el govern d’Aznar va començar a caure.

gallego1-05

Dos dies abans, 191 persones van morir en els atemptats terroristes als trens de Madrid. Molts ciutadans creien que l’executiu espanyol amagava informació sobre la seva autoria i centenars de persones es van concentrar espontàniament davant les seus del PP, la vigília de les eleccions generals.

“Aznar de Rositas? ¿Lo llaman jornada de reflexión y Urdazi trabajando? Hoy 13-M. A las 18h. Sede PP C/Génova 13. Sin partidos. Silencio por la verdad. ¡Pásalo!”.

La llegenda diu que aquest va ser el primer SMS, gestat per un grup de professors de la Universitat Complutense de Madrid de l’entorn del que ara és Podemos.

El 2003 el jove iraquià Salam Pax explica en primera persona la invasió de les tropes aliades a l’Iraq des del seu blog. Neix la societat de la informació. I el periodisme tradicional entra en crisi.

Diu Castells: “A mesura que les persones (els anomenats usuaris) s’ha apropiat de noves formes de comunicació, han construït els seus propis sistemes de comunicació de masses per mitjà d’SMS, blocs, podcasts i tecnologies semblants (com les xarxes de compartició d’arxius P2P peer-to-peer, d’igual a igual)”.

YouTube és el personatge de l’any 2006, segons la prestigiosa revista ‘Time’.

Time_youcover01

Internet ho ha revolucionat tot. El primer mitjà que combina comunicació pública i privada. Amb un ordinador connectat a la xarxa, qualsevol usuari esdevé emissor global. YouTube –que permet penjar vídeos i compartir-los–, però també les webs personals o els blogs.

Font-elaboracio-Grafic-Esther-Utrilla_ARAIMA20151125_0144_1

Després arribaria el Facebook i Twitter. Les xarxes socials: la internet 2.0. Publicar i compartir. Neixen els mitjans d’autocomunicació de masses. I el ciutadà pren la paraula, amb més ressò que mai. Un ‘You’ gegant va presidir la portada de ‘Time’.

La revolució que ve: la internet de les coses

internetcoses

La revolució que ha de venir. Els objectes de cada dia connectats a internet.

La nevera de casa. Fins ara, un electrodomèstic com un altre. A partir d’ara, un servei capaç de suggerir-nos la llista de la compra d’acord amb les reserves emmagatzemades, de fer la comanda online directament al supermercat i d’avisar-nos que ens han caducat els iogurts. El futur ja és aquí. “En la mesura que la societat sigui capaç d’absorbir aquests avenços, aquests serveis i d’altres de més sofisticats es convertiran en elements quotidians com ho és ara el WhatsApp”, adverteix Oriol Rius, director de tecnologia (CTO) a l’empresa M2M Cloud Factory. Aquest només és un exemple del que suposa l’internet de les coses (IoT, sigles en anglès), o el que és el mateix, la possibilitat de connectar els objectes quotidians que ens envolten a través de la xarxa “per fer-nos la vida més senzilla”. (…) Un exemple són els wearables, un component bàsic de l’internet de les coses. Són dispositius intel·ligents, com a peces de roba o complements, que recullen i emeten dades. Les seves aplicacions són múltiples, ja sigui en forma de braçalets intel·ligents que monitoritzen l’activitat física i quantifiquen calories o de teixits que inclouen tecnologies d’identificació per ràdio freqüència. El futur més immediat passa per generalitzar-ne l’aplicació en la medicina. Article a l’ARA.

How-Big-Will-The-Internet-of-Things-Be-header