La Local: les notícies del poble al mòbil (ens agrada complicar-nos la vida)

A Tiana vam crear l’any passat amb el periodista Marc Ustrell una redacció digital amb tota l’ambició d’un gran mitjà i un mini pressupost ajustat als temps de crisi. És un mitjà públic, que penja de l’antiga Ràdio Tiana. Pensat per llegir i escoltar; des del mòbil, la tauleta o l’ordinador.

tumblr_inline_n8ef9a8Dpu1s4f3i6Un projecte que crec que pot servir de model a pobles que no tenen cap mitjà d’informació local. I també a ràdios o televisions municipals que volen millorar la seva presència a internet. La Local és un diari de notícies en línia que es gestiona de manera molt fàcil –fins i tot des del mòbil– i que permet publicar textos, àudios i vídeos.

La Local és un diari de notícies en línia que es gestiona de manera molt fàcil –fins i tot des del mòbil– i que permet publicar textos, àudios i vídeos.

Explico aquí el projecte com a complement al post anterior, en què reclamava un periodisme local de primera, que expliqui i ‘vigili’ els pobles i ciutats del país d’acord amb les eines del segle XXI.

[quote_box_center]Periodisme local, periodisme de primera

Mai com ara els periodistes hem tingut la tecnologia tant a l’abast per publicar notícies (textos, vídeos i àudios) des de qualsevol lloc a uns costos assequibles. Mai com ara hem tingut les xarxes per arribar al moment a la nostra audiència. I, tanmateix, a molts pobles i ciutats encara no hem estat prou capaços d’engegar projectes valents que desafiïn la crisi i informin del que hi passa amb independència dels interessos del poder polític local.[/quote_box_center]

La història de La Local

En primer lloc, dir que aquesta és una història en passat. La Local continua en funcionament, però sense cap lligam amb l’equip impulsor i amb uns continguts força allunyats del que plantejava el projecte inicial. En parlaré al final de tot.

image

Tiana hauria pogut tenir la primera emissora municipal de tot l’Estat. Però el 1979 l’Ajuntament va fer marxa enrere a última hora i Arenys de Mar es va endur el mèrit. El projecte es va aparcar i Tiana no crearia la seva pròpia emissora fins al 1996 [la foto de dalt és una sessió formativa amb Carles Cuní l’any 1996 i la de sota l’emissió inaugural amb Josep Cuní, que va apadrinar la ràdio, l’11 de Setembre de 1996]. La Ràdio Tiana inicial –lliure, jove, gairebé assembleària– va connectar enormement amb el poble, amb uns serveis informatius i un magazín matinal molt potents. Va ser escola de periodistes, que avui, la majoria, treballem a mitjans de primera línia.

La Ràdio Tiana inicial –lliure, jove, gairebé assembleària– va connectar enormement amb el poble, amb uns serveis informatius i un magazín matinal molt potents. Va ser escola de periodistes, que avui, la majoria, treballem a mitjans de primera línia.

Des de la desaparició de l’edició local d’El Punt, a Tiana no hi ha altre mitjà que la ràdio municipal. Per això és tan important que l’emissora compleixi la missió per la qual va ser creada: un servei públic al servei del poble.

image

La ràdio va esdevenir un eix neuràlgic cultural i social durant més d’una dècada, fins que la crisi i un cert conformisme de l’equip que en va assumir la gestió a partir del 2004 van anar empetitint el projecte, allunyant-lo de l’esperit cívic i emprenedor inicial.

El 2011, davant l’amenaça real de tancament, un grup de periodistes locals, encapçalats per la Gemma Liñán i jo mateix, vam presentar un projecte a tots els grups municipals per reconvertir la ràdio en una mitjà multiplataforma, que conservés la FM però que anés més enllà, a través d’un diari digital a internet

El model convertia la web en el nou hub, del qual hi penjaven la FM i un canal de vídeo. A diferència del 1996, el nou projecte apostava per la qualitat: menys hores de ràdio però més ben fetes. Això sí; garantint informatius diaris i uns butlletins pregravats (actualitzats si alguna notícia ho requeria) de 90 segons. En cap cas defensàvem precaritzar el periodisme, ni retallar els mitjans públics, però assumíem que per salvar la ràdio del poble havíem de fer més amb menys.

image

Menys professionals treballant-hi, però un model més eficient que ens permetés arribar a més veïns. Com que alimentar el monstre d’una programació de 24 hores de ràdio era inassumible, el projecte apostava al màxim per les redifusions i ho centralitzava tot en els informatius i un magazín diari amb entrevistes, a banda dels programes fets per col·laboradors.

La redefinició digital permet posar a l’abast dels veïns del poble les notícies del dia en format d’àudio, vídeo i text a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, des de l’ordinador o des del mòbil. El sistema de ràdio a la carta facilita el consum de ràdio a tots aquells que treballen fora.

Un dels problemes de Ràdio Tiana ha estat no poder connectar als matins amb una audiència jove: com que al poble la majoria treballa a fora, el públic del magazín del matí eren sobretot mestresses de casa i jubilats. El nou model ho ha girat en rodó.

image

La Local va engegar el 22 de novembre de 2013. Com que el nou mitjà deixava de ser exclusivament una ràdio, es va decidir crear una nova marca que convisqués amb el nom de Ràdio Tiana (reservada només per a la FM i la ràdio a la carta).

La situació econòmica de l’Ajuntament va obligar a reduir encara més el projecte: un sol periodista i un tècnic municipal -que faria de tècnic de so. Era un punt de partida; el projecte inicial és escalable. La nova programació de Ràdio Tiana –amb informatius renovats i alguns programes nous fets per col·laboradors– naixia el 8 de gener, un mes i mig després que La Local.

Multiplataforma: la notícia, per quin canal l’explicarem millor?

Com que es tractava d’un mitjà petit, calia afinar molt bé com arribar millor als nostres veïns. L’incendi que el gener del 2014 va posar en alerta tot el poble es va seguir al minut per La Local i les xarxes socials. Un equip es va activar un diumenge per fer un programa especial de ràdio.

image

[quote_box_center]Així es va viure l’incendi de l’Alegria[/quote_box_center]

Els plens se seguien en directe per la ràdio i minut a minut per Twitter.

image
image

[quote_box_center]L’alcaldessa i dos regidors del PSC planten cara a Navarro i defensen la consulta el 9-N[/quote_box_center]

Com que gairebé ningú cobrava i tothom tenia la seva feina o havia d’anar a classe, vam idear un consell de redacció per Whatsapp.

image

Per localitzar les vaques que es van escapar de ca l’Andreu vam fer un Google Maps compartit perquè els veïns marquessin en quin punt les havien vist.

image

[quote_box_center]Les vedelles de Ca l’Andreu tornen a campar per les seves[/quote_box_center]

Els gràfics ens servien per explicar temes complexos com la població estacional de Tiana.

image

[quote_box_center]Tiana: 8.000 censats, 7.000 que hi viuen[/quote_box_center]

La cavalcada de Reis o el Carnestoltes, que són molt vistosos, els vam explicar amb bones fotos penjades al moment al Facebook, Twitter i Instagram.

image
image

I després en vam fer vídeo.

Davant cada notícia ens preguntàvem: per quin canal o canals l’explicarem millor?

Inversió mínima

Amb només 2.000 euros és possible tenir un diari digital. És el que va costar la posada en marxa de La Local. Un WordPress tunejat –gràcies a la feina excel·lent de Talaia Multimèdia– allotjat a un servidor de la Diputació de Barcelona. Cada periodista pot publicar des d’on sigui –el telèfon mòbil i tot–, només li cal una connexió a internet. Pot publicar textos, fotos i vídeos. L’editora permet tenir diferents nivells de permisos, en funció del redactor. La web és responsive (el disseny s’adapta segons el dispositiu), de manera que es pot llegir tan des d’una pantalla d’ordinador, com de mòbil o tauleta. També vam estrenar una app per a Android.

La Local TV


Durant uns anys, Tiana va formar part del Consorci de Comunicació Local del Maresme. Des de llavors, la ràdio disposa d’un equip d’ENG. No ho podíem desaprofitar. La nova web havia de tenir un canal de vídeo. Vam crear un format específic de vídeos molt curts sense off, només amb les veus dels protagonistes. Uns vídeos creats per consumir des del mòbil o l’ordinador. És televisió per internet, que no és ben bé el mateix que televisió per ser vista per la televisió.

Imprimeix-te La Local

Com que no volíem que els avis –els oients més fidels de Ràdio Tiana- amb tanta modernitat en quedessin exclosos, La Local es pot imprimir com un diari (el nét pot imprimir-ho a l’avi). I teníem previst un curset a la llar d’avis per aprendre a llegir les notícies de Tiana des de l’ordinador. Entre els projectes també hi havia un blog a càrrec dels alumnes de l’institut.

Un relat de poble

Tiana s’està convertint en un poble dormitori –si no ho és ja–, i crèiem que la ràdio municipal és bàsica bastir un relat comú i seduir els nouvinguts perquè participin del dia a dia de la vila. Per això, cada dijous fèiem una mena de Time Out local, que es deia Queda’t i que es podia llegir a la web i era també un microespai a la ràdio.

Tiana s’està convertint en un poble dormitori –si no ho és ja–, i crèiem que la ràdio municipal és bàsica bastir un relat comú i seduir els nouvinguts perquè participin del dia a dia de la vila.

El batec ciutadà

Ho vaig apuntar al post anterior.

[quote_box_center]Cada municipi té les seves especificitats, i el producte periodístic s’hi ha d’adaptar, d’acord amb els interessos, el tarannà, les dèries i les necessitats de la comunitat a qui s’adreça. Un relat de poble. Amb compromís i responsabilitat social. “Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa”, va dir Arthur Miller. “Un gran diari local és una ciutat que parla amb si mateixa”, podríem dir.[/quote_box_center]

Als pobles petits els periodistes s’han de buscar la vida. No pots fer ‘copy paste’ de teletips d’agència. I això –crec– és una oportunitat per fer periodisme. Trepitjar el carrer i buscar la notícia, com un perdiguer. Però buscar la notícia –com buscar bolets– no és una cosa que s’aprengui a la universitat. Si al mitjà local no hi ha ningú amb olfacte –i taules– el resultat és nefast. Notícies de l’ajuntament, temes avorrits del ple i una agenda d’actes de les entitats. Això no és periodisme.

És una notícia menor, però em va agradar el vídeo que va fer el Guillem Cuní –apunteu-vos el nom, que arribarà lluny– demostrant que el campanar de Tiana anava amb retard.

Hi va haver algunes queixes. Però, com acostuma a passar, al cap d’uns dies algú va enviar un tècnic a arreglar el campanar. I ara ja marca les hores. El periodisme ha d’explicar les grans crisis però també les petites coses –les dèries locals– que ens defineixen. Un periodista és un notari del dia a dia.

image

Com matar un projecte innovador

La Local, tal com la vam definir, ja és història. Per la por i la mediocritat dels governants de Tiana –de l’equip de govern, però també de l’oposició– a garantir una informació de qualitat, que potser s’escapava del seu control partidista però que s’havia de convertir en una eina vertebradora de primer nivell.

En pocs mesos de La Local hem viscut episodis lamentables i ridículs. L’alcaldessa, Esther Pujol (PSC), va ordenar tancar el Facebook de Ràdio Tiana pocs dies després d’engegar perquè hi havia comentaris de tianencs crítics amb la gestió municipal. Un alt càrrec municipal va entrar a la ràdio cridant, demanant explicacions per una notícia. El primer tinent d’alcalde, Jordi Gost (ERC), va dir a la directora que ell decidia quan una notícia de la seva àrea es feia pública i quan no [vegeu nota al final]. Durant l’incendi del gener, l’alcaldessa va desautoritzar per Twitter la cobertura de La Local. Va rebatre la xifra d’hectàrees cremades i va donar per controlat l’incendi abans d’hora. El pitjor és que la informació correcta era la de La Local –que venia directament del servei de premsa dels Bombers.

Després va venir una etapa encara més greu: apartar l’equip impulsor sense dir-ho, d’amagat. Senzillament, nomenant un comissionat, un càrrec polític que assumís el control de facto de la ràdio.

Ingerències polítiques que diuen ben poc dels governants locals, que ignoren el clam popular per trencar amb la vella política d’interessos partidistes d’esquena al ciutadà. El PSC continua perdut, però Gost hauria de veure que el tarannà Junqueras és radicalment oposat al seu. L’any que ve és any d’eleccions municipals. El poble decidirà. El poble els posa i el poble els treu.

Rampa de llançament o cementiri d’elefants?

Acostuma a haver-hi dos models de directors de mitjans locals: els joves que es volen menjar el món i els veterans que ho veuen com una jubilació tranquil·la. Jo sempre he apostat pels primers. Els mitjans locals com a rampa de llançament: talent i ambició per fer un producte de primera. I he defensat que una bona manera de guiar els joves directors –com una Masia del Barça de periodistes– és amb la tutela de veterans que treballin a mitjans de primera línia que es facin càrrec de la direcció estratègica del projecte. Tutela a distància: dedicant-hi unes hores. Sumar. Garantir l’ambició. Un periodista veterà que torna al poble hi vindrà a viure-hi bé. I no voldrà problemes. Un periodista que es vol menjar el món, treballador, ben guiat, és un actiu molt més important que algú que està de tornada i que no vol problemes.

Perquè, perdoneu-me, el periodisme és això: complicar-te la vida. Treballar molt, amb honestedat i rigor, i rebre per totes bandes.

Si algun jove periodista llegeix això, que no s’enganyi: els periodistes ens compliquem la vida. Publiquem notícies molestes i treballem moltes hores. Si algú no se la vol complicar, que es dediqui a una altra cosa.

image

Actualització: Jordi Gost m’ha negat haver dit a la directora de la ràdio el que li atribueixo a l’article. Deixo constància del desmentiment. D’on ho vaig treure? Vaig arribar una tarda a la ràdio i la directora em va explicar, dolguda, que acabava de parlar per telèfon amb Gost i li havia dit que era ell qui decidia quan sortien les notícies de la seva àrea. No puc afegir més. Gost m’assegura que el seu tarannà no és controlar els mitjans. Ok. Hi ha moltes maneres de pressionar o evitar que els mitjans no diguin el que no vols que diguin. Una manera és apartar els periodistes incòmodes o valorar-los en 1 punt sobre 13 quan s’han d’escollir els professionals assessors del consell de comunicació. En aquest ajuntament ningú pressiona i ningú truca, i tot és de color de rosa. Però el que és un fet irrefutable és que Gost ha estat més de mig mandat enfrontat amb l’agrupació local d’ERC i que els mitjans públics no ho han explicat. L’alcaldessa s’ha distanciat ostensiblement de dos dels seus regidors socialistes, que la critiquen en privat i tot, i als mitjans públics ni una referència. Algú s’imagina què hagués passat si TV3 no hagués dedicat ni un minut a informar de les crisis entre els socis del tripartit o de l’enfrontament Carod-Puigcercós? Algú hauria demanat dimissions. Insisteixo: als pobles tampoc volem un periodisme de segona. Ni públic ni privat. Aquesta és la crònica de La Local de l’última assemblea d’ERC. Això no és periodisme, ho sento. Els periodistes hem d’explicar què passa, no el que volen que sembli que passa. I és cert que sovint hi ha una lluita d’interessos entre nosaltres i les fonts, però el compromís dels periodistes ha de ser –sempre, sempre, sempre– amb els fets. És a dir: amb el lector –o l’oient–, amb el ciutadà.

New Comment