Periodisme local, periodisme de primera

Mai com ara els periodistes hem tingut la tecnologia tant a l’abast per publicar notícies (textos, vídeos i àudios) des de qualsevol lloc a uns costos assequibles. Mai com ara hem tingut les xarxes per arribar al moment a la nostra audiència. I, tanmateix, a molts pobles i ciutats encara no hem estat prou capaços d’engegar projectes valents que desafiïn la crisi i informin del que hi passa amb independència dels interessos del poder polític local.

La revista nord-americana Next City es pregunta com mantenir en vida les redaccions digitals dels mitjans locals perquè compleixin el paper que els reclama la democràcia: fer de control de les administracions locals, les més properes al ciutadà.

[quote_box_center]The Story on Urban Newsrooms Is Still Looking for Its Hero
Micro-scale online newsrooms are our new city watchdogs. Can we keep them alive?[/quote_box_center]

A Catalunya, el periodisme local és viu. Mitjans com El Punt, El 9 Nou i moltes altres publicacions històriques han iniciat la transició digital. Projectes natius com les edicions locals de Nació Digital, les que encara queden de Vilaweb o les seccions de La Vanguardia o el 324.cat donen una cobertura local prou àmplia, que es completa amb la programació i les edicions digitals de desenes de ràdios i televisions locals (moltes aplegades al voltant de La Xarxa).

Però encara no hem sabut treure tot el partit que ens donen les eines del segle XXI.

tumblr_inline_n895rcIKwJ1s4f3i6Un producte integral a mida

Pengem la versió digital dels articles, fem ràdio o televisió per internet, però no oferim un producte digital integral, que aprofiti millor la visualització dels continguts, la navegació, l’experiència del lector, la interacció, l’hipertext, les eines col·laboratives, la geolocalització, l’explotació de les dades o l’adaptació dels continguts per als suports mòbils. El periodisme local s’ha de posar les piles si no vol convertir-se en un periodisme de segona.

Parlo de la forma i també del contingut. Cada municipi té les seves especificitats, i el producte periodístic s’hi ha d’adaptar, d’acord amb els interessos, el tarannà, les dèries i les necessitats de la comunitat a qui s’adreça. Un relat de poble. Amb compromís i responsabilitat social. “Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa”, va dir Arthur Miller. “Un gran diari local és una ciutat que parla amb si mateixa”, podríem dir.

S’ha fet i es continua fent gran periodisme local. Tot i la precarització, els acomiadaments i el tancament de redaccions. A Barcelona, a Girona, a Vic; a les grans ciutats del país que tenen un diari comarcal de referència. Però, com més petit és el municipi, més flaquegem.

Hi ha tres molt bones experiències que es mereixen cada una un article a banda: Cugat.cat [en aquest reportatge de Cetrencada s’explica el cas d’èxit], Viu Molins de Rei i DBerguedà.cat. Però hem de fer salpar molts més vaixells.

Un gran diari local és una ciutat que parla amb si mateixa, podríem dir.

El periodisme hiperlocal (de poble, de barri) és fluix en general. Com a mínim, podem dir que està antiquat, perquè la seva presència a internet és minsa i grisa.

Un periodisme despert i valent

Gran part dels continguts digitals locals són massa plans. Una successió de notícies sense ordre ni concert, una sota l’altra a la portada digital. Periodisme d’agenda i de declaració. Res de nou: el gran mal del periodisme d’avui, fruit –només en part– de la precarització del sector. Es troben a faltar els temes de fons, que posin en context problemàtiques concretes amb tots els punts de vista.

[quote_box_center]La majoria dels mitjans locals online, des de 2008, es plantegen arribar al públic proper amb notícies generades per les institucions. Es troba a faltar una línia editorial, en general, i més notícies elaborades al marge de les informacions trameses pels ajuntaments. És cert que en aquests moments de crisi, una de les causes que podríem destacar d’aquest plantejament informatiu és la manca d’inversió en personal i mitjans que ocasiona un empobriment de la informació. Tot i això, no seria necessària una gran inversió per millorar aquests aspectes.

[/quote_box_center]

L’olfacte periodístic i la sensibilitat que demostren centenars de bloguers locals passen la mà per la cara a capçaleres, ràdios i televisions amb anys d’experiència i una redacció darrere. Per exemple: si sou de Barcelona, feu un cop d’ull al blog del Guillem Carbonell, si no el coneixeu.

Local, local, local. No són només les notes de premsa de l’ajuntament, ni els actes que organitzen les entitats. M’agrada molt la lliçó de Joe Belden.

[quote_box_center]“Quan preguntem a la gent quines notícies valora més del seu diari, sempre contesten el mateix: local, local, local. Això no vol dir que local, local, local signifiqui omplir el diari de foteses de l’ajuntament o de temes menors del dia a dia de la teva ciutat. No. Això vol dir que la gent vol més notícies de temes propers que afecten directament les seves vides, feina, família, interessos, butxaca, diversions o aficions. Local, local, local, significa personal, personal, personal”.

Joe Belden, fundador de Belden & Associates, empresa especialitzada en enquestes sobre audiències i consum de diaris.[/quote_box_center]

La regeneració dels mitjans públics locals

Massa sovint, el batec ciutadà només el trobem en canals alternatius, que s’han convertit en els referents informatius del municipi. És bo que sigui així. Internet va d’això: més pluralitat. Però aquesta pèrdua de vigor dels canals, diguem-ne, oficials hauria de fer reflexionar, especialment, els mitjans públics locals. Hi ha grans excepcions, però la informació que donen molts d’ells fa temps que no està a l’altura. Per la poca ambició –sobretot quan no hi ha competència– i perquè molts estan mediatitzats pel govern de torn.

Hi ha hagut alcaldes que s’han apropiat durant anys dels seus mitjans locals, i la ciutadania i els periodistes no hem estat capaços de plantar-hi cara i denunciar-ho com cal. El resultat, en el millor dels casos, han estat mitjans locals acrítics, plans. O pitjor: manipulació o silenci. Convido les universitats de periodisme a fer una anàlisi de com s’ha tractat la investigació dels suposats sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya en cada un dels mitjans municipals d’on són els alcaldes afectats. No cito noms perquè no he pogut fer un estudi exhaustiu, però el que he pogut veure diu molt poc dels nostres mitjans públics.

Una traïció a les raons que van justificar el naixement just entrada la democràcia de les emissores municipals a Catalunya, en un dels fenòmens més extraordinaris del periodisme local de tot Europa.

imageEmissió de Ràdio Tramvia el 1978 a Tiana

Cal recuperar l’esperit del 78; l’esperit de Ràdio Arenys, de Televisió Cardedeu. Les emissores i televisions municipals són estructures d’estat. El clam imparable per una regeneració democràtica també ha de servir per recuperar uns mitjans locals públics de primer ordre, capaços d’informar amb honestedat. La supervisió i el control dels mitjans de comunicació municipals ha de recaure en el ple, no en l’equip de govern. M’agradaria saber quants directors dels mitjans públics actuals estan escollits per dos terços del ple, com mana la llei de comunicació local.

Microprojectes viables

A finals dels 70, la ràdio –la FM– era el mitjà tecnològicament més econòmic i ràpid per arribar als ciutadans, per garantir l’accés a la informació i per fomentar la seva participació. Avui aquest mitjà és internet.

Calen projectes periodístics digitals a mida per a cada poble i ciutat, públics o privats. La societat ens ho reclama. Hi ha periodistes de sobres –molts a l’atur– per tirar-los endavant. Microprojectes digitals d’un o dos professionals, de vegades com a complement a una altra activitat. El repte és fer-los viables econòmicament. Via socis col·laboradors (hi ha models d’èxit als Estats Units com el Texas Tribune) i via petits anunciants. No volem un periodisme local de segona. El periodisme local també ha d’excel·lir. De primera, el necessitem.

La Local: les notícies del poble al mòbil (ens agrada complicar-nos la vida).

 

New Comment