Molts periodistes tenim l’habilitat de complicar-nos la vida i complicar-la als nostres lectors. He fet de periodista d’educació alguns anys i he vist que els millors cronistes del ram eviten tan com poden les paraules que fan servir els professors (línies, currículum, ratio…). Ens endinsem tant en els móns de les nostres fonts que copiem el seu argot. No escrivim ni per a tècnics ni buròcrates, el periodista escriu per al lector. I ens hem d’imaginar que aquest lector és algú que en sap una mica de tot, però que no domina res en profunditat.

Continua llegint…